Cada matí, mentre esmorzo, m’endinso en un món que no és el meu habitual. Viatjo a diferents països, pateixo emocions que no són les meves, conec gent diferent o molt semblant a mi, sento el que altres persones senten…és a dir, que durant un temps del meu dia participo d’altres vides. Llegeixo i m’encanta! Aquests són els meus… Read more →
El dia en que puguem harmonitzar les dues nostres forces internes: la masculina i la femenina, ja no ens farà falta definir-nos com a homes o dones perquè ens retrobarem com a persones ben senceres, equilibrades i complertes. Totes les persones tenim una part masculina i una part femenina, i no importa cap a on ens decantem, el que cal… Read more →
A la vida tots pactem des de que naixem. N’aprenem als dos anys amb les primeres rebequeries per provocar i aconseguir el què volem. Ho fem quan juguem amb els companys i posem entre tots normes als jocs. Ho fem a l’adolescència per poder aconseguir la nostra llibertat i independència. Ho fem amb la parella si no volem trencar la corda… Read more →
Vaig néixer l’any 1949, a meitats del segle passat, acabada una guerra i iniciada una dictadura. A la meva generació no ens van educar per a gaudir de la vida i assaborir-la, no, ens van educar amb pors, carències i pecats. Ens deien :- estigues quieta, no et moguis, calla, no preguntis, no molestis, comporta’t…- ens van educar per a… Read more →
Davant seu hi ha un precipici i sap que l’ha de creuar perquè ara, quedar-se, ja no té sentit. L’únic pont per creuar aquest abisme és perillós i molt poc segur. Té por i no sap si a l’altra banda hi trobarà el que desitja. Sent el perill, tem equivocar-se, posar el peu en fals i caure. Les emocions són… Read more →
El poder de les emocions és extraordinari. Aquests dies hem vist l’enfado, la por, l’alegria, la tristesa… i ens adonem que l’emoció és una senyal interna que ens fa actuar (prové del verb llatí “movere”, és a dir, “moviment cap a”… però atenció! perquè les nostres decisions i accions depenen tant de les nostres emocions com dels nostres pensaments més… Read more →
Ai el temps! el temps! Passa i passa i jo sense poder aturar-lo. L’he viscut de tantes i diferents maneres que no sé quina és la real. Quan era petita no tenia consciència del pas del temps, en realitat, em semblava que el temps no passava. Duraven tant els hiverns i tardava tant l’estiu a arribar! Vivia tan intensament en… Read more →
Ara es parla molt de dialogar, un diàleg com una conversa entre dues o més persones que exposen les seves idees i els seus sentiments de manera alternativa, escoltant-se per arribar a entendre la postura de l’altre i buscar acords o intentar modificar els propis punts de vista. Però actualment aquest gust per la bona conversa, aquest art que s’havia… Read more →
La veig asseguda en un banc d’una tranquil.la plaça. Sola, molt sola i aïllada en el seu món personal. La mirada al lluny, absent, fora de tota la realitat que l’envolta. És una dona immigrant, d’una edat indeterminada, potser una àvia, tota ella embolicada en una túnica blanca, amb el cap cobert i unes sabatilles a quadres de llana, unes… Read more →
Asseguda, quieta i sense presses, observo l’alta i llunyana muntanya. Gaudeixo d’aquest paisatge que tinc davant meu sense cap desig, en temps d’espera. Per aconseguir aquesta quietud em fa falta una bona dosi de paciència, la companyia d’aquesta amiga entranyable que m’atura, em relaxa i em deixa el temps necessari per escoltar el meu petit i bon cor. Durant aquesta… Read more →