Ara que he traspassat la barrera dels anys, el futur ja no em fa por. El tinc aquí. ja puc caminar a poc a poc. Puc aturar-me, observar, ja no tinc pressa. Ara és un temps per saborejar el que he tingut, el que tinc. Temps d’observar-me més en dins que en fora.
És el temps de les petites coses. És l’hora d’acceptar-me amb la meva petitesa dins la grandesa infinita de l’Univers.
Ara, més que mai, haig de fer espai a la meva vida per a les coses importants. El que és important per a cada un de nosaltres és sempre el més urgent i ha de ser el primer. Ja no tinc temps de perdre el temps.
I ara sé que no haig d’abarcar més del que puc.
Mirant detalladament les petites coses del meu voltant, he descobert la grandesa de la vida.
Si us plau comenta amb el teu nom real.