Vull un canvi a la meva vida

2014-06-11 16.58.26“Ja no puc esperar més! Vull canviar el meu estil de vida. Una vida més senzilla. Per què? No ho sé! Ho sento així en el meu interior. I ho haig de provar ara, si no ja no hi seré a temps”. Aquest és un pensament que neix d’una necessitat profunda i que moltes persones tenen en algun moment de la seva vida. I què volen dir amb això? que necessiten deslliurar-se de compromisos i obligacions que els impedeixen tenir temps per fer les coses que sempre han volgut fer. És a dir, augmentar el temps per a la dedicació del propi projecte de vida i així reduir l’estrès que provoca el fer coses que en realitat no volen fer. Ja no es tracta d’aconseguir més, al contrari, és l’hora de desitjar cada vegada menys, només l’essencial per a un mateix. 

Ara ja saben el que no volen, però saben realment el que volen fer? La raó els diu que poden tornar a equivocar-se. Les obligacions es poden deixar però no els compromisos… I entren en un estat de revolució interna,un temps d’inseguretat, de pors, de malestar que els contamina a ells i de rebot als que estan al seu voltant. Comencen a indagar, fan proves, consulten i busquen nous contactes, experimenten… i un dia fan el primer pas, comencen regalant-se temps per a una afició que tenien oblidada.

Trobar l’essència de la nostra vida, simplificar-la, és un llarg treball, no es pot fer d’un dia per l’altre,la majoria de persones necessiten anys, però val la pena . C omençar per una afició és una de les formes d’arribar-hi!.

Tot i estimar molt el nostre treball hem d’aprendre a donar-li el seu temps just, a reduir-ne la jornada sense perdre productivitat,  planificant amb més realisme i establint prioritats, sense interrupcions absurdes que ens roben el temps. I deixar la feina al seu lloc, no emportar-nos-la a casa ni amb pensament ni amb obra. Quan moderem el nostre ritme de vida, alentint-lo, ajudem a restablir el contacte amb nosaltres mateixos, a equilibrar-nos.

En aquests moments de grans dubtes també és important aturar-se i no fer res. Aporta claredat a la nostra vida i als nostres projectes. Aprendre a no fer res és difícil, vol dir trobar un lloc tranquil, estar-hi assegut i saber estar amb el que sigui que tinguem al cap  sense haver d’actuar. Senzillament, contemplar. Sense rememorar contínuament el passat, ja que en el fons no hi ha errors, són circumstàncies que bones o dolentes ens porten finalment on volem anar.

Llavors canviem les expectatives i ens adonem que és el moment d’admetre que una vida amb èxit no és com l’havia imaginada o me l’havien fet creure. Abandonar les velles expectatives de joventut i establir ara les nostres pròpies prioritats ens ajuda a simplificar molt la nostra vida.

Escrit per

Si us plau comenta amb el teu nom real.

Leave a Reply