Quietud i espera

IMGP5045Asseguda, quieta i sense presses, observo l’alta i llunyana muntanya. Gaudeixo d’aquest paisatge que tinc davant meu sense cap desig, en temps d’espera. Per aconseguir aquesta quietud em fa falta una bona dosi de paciència, la companyia d’aquesta amiga entranyable que m’atura, em relaxa i em deixa el temps necessari per escoltar el meu petit i bon cor.

Durant aquesta quieta contemplació deixo la feina per fer i no me’n sento culpable, perquè finalment resulta que d’altres fan la feina que jo havia deixat i se’n adonen que eren ells qui havien de fer-la i jo aprenc a respectar-me i a no exigir-me més del que puc fer.

La muntanya continua allà sobirana i màgica.

 

 

 

Escrit per

Si us plau comenta amb el teu nom real.

Leave a Reply