El dia en que puguem harmonitzar les dues nostres forces internes: la masculina i la femenina, ja no ens farà falta definir-nos com a homes o dones perquè ens retrobarem com a persones ben senceres, equilibrades i complertes. Totes les persones tenim una part masculina i una part femenina, i no importa cap a on ens decantem, el que cal és equilibrar-les.
Tots els extrems : nit/dia, bo /dolent, fort/dèbil, masculí/femení… el que fan és reduir-nos. Quan descobrim que la dualitat és només l’extrem entre dos pols, ja hem donat un gran pas i a partir d’aquí ens podem moure en una infinitat de graus i de matisos. Així com entre la nit i el dia trobem la matinada, el migdia, el capvespre, amb tota la seva varietat de llums i colors, el mateix passa amb la dualitat del femení i el masculí, res és estàtic ni d’una peça. S’ha comparat el masculí amb l’acció, l’intel·lecte, l’extraversió, la competitivitat, la objectivitat, la independència… I el femení amb les emocions, la introversió, la protecció, la nutrició, la dependència… no obstant tots tenim una mica de cada, més o menys amagat o més o menys desenvolupat. Algunes dones tenen més del que se’ls suposa als homes, i alguns homes tenen més qualitats considerades femenines que moltes dones. Com diu la corranda:
“El que tothom ha d’entendre perquè el progrés vagi fi és que les dones són homes però de sexe femení. Tots els homes han d’admetre bé que els costi de capir, que els homes són unes dones però de sexe masculí”.
Només quan els nens i les nenes, els homes i les dones es sentin lliures per a desenvolupar les qualitats humanes pròpies que té cada un, podran ser persones autèntiques. La cultura ens modela i ens imposa els prototips d’home i dona que hem de ser per encaixar en la societat, i cada un pren o elimina allò que li cal per ser acceptat. Hi ha dues forces poderoses que actuen sobre nosaltres tant si ho sabem com si no : les expectatives de les famílies i la cultura (estereotips), i la nostra predisposició intrínseca, una personalitat al néixer – més actives, plàcides, voluntarioses, curioses, solitàries o sociables- i també hi hem d’afegir el moment històric i el lloc en particular on es viu. Per sort, sempre hi ha hagut dones i homes que han trencat amb aquestes definicions i han ajudat a canviar la societat.
Desitjo que les meves nétes i els meus néts tinguin la oportunitat de fer les seves eleccions a la vida, basant-se en les seves predisposicions o talents innats. Que siguin criatures molt valorades pels seus pares, per poder créixer i convertir-se en les dones o els homes que vulguin ser. Uns pares i mares que els ensenyin a ser competents i a sobreviure per si mateixes i així estiguin disposades a declarar la seva sobirania, que significa autonomia, independència i llibertat. I que descobreixin les seves dues parts: la masculina i la femenina dins seu.
Avui i sempre cal dir NO a la injustícia i a la desigualtat.
…………………………………………………………………………………………………….
Si us plau comenta amb el teu nom real.