Elogi a la pagesia

Elogi a la pagesia

Cada vegada hi ha més gent que vol anar a viure als pobles, és cert, però la meitat de la població treballa fora o hi té una segona residència, pobles buits durant els dies d’hivern i plens els caps de setmana i l’estiu. El pagès en canvi, hi és sempre, dia a dia, viu i vol morir al seu poble,… Read more →




Els segons germans

Els segons germans

De petita sempre em tocava anar darrera la meva germana gran, era com anar recollint les seves sobres: els seus llibres d’escola, la seva roba…  i quan estrenava algun vestit sovint era igual que el de la meva germana petita. Ah! la germana gran, la primera, ella era tot un món a part. Jo era la segona filla, ni tan… Read more →




Optimista? Per què no?

Optimista? Per què no?

Els optimistes, en aquesta nostra societat tan desmuntada, tan materialista i amb tants problemes individuals i socials, sovint no son massa ben acceptats o valorats. Se’ls titlla d’il.lusos, de no tocar de peus a terra, fins i tot de massa condescendents o de simples. Jo no hi estic d’acord, a mi m’agraden els optimistes perquè sé, per pròpia experiència que… Read more →




Perdona però discrepo

Oposar-se, estar en desacord, diferenciar-se, dissentir, divergir, estar en desavinença…és aquests dies el nostre pa de cada dia. La discrepància no és gaire benvinguda en segons quins cercles, i no obstant sempre hauria de ser ben acceptada perquè ningú és igual a ningú i tothom té dret i és lliure de dissentir i pensar diferent, ja sigui en societat, en… Read more →




Tot el temps del món

Tot el temps del món

Estic llegint tranquil.lament i deixo passar el temps sense pressa, penso que això és ara el més important per a mi, llegir. De sobte recordo que el temps passa de pressa i “haig de fer” moltes altres coses també importants: planxar, cuinar, posar ordre… Oh diantres! quan era jove, amb una feina que m’omplia hores i hores, amb fills petits… Read more →




Escoltant la intuÏció

Escoltant la intuÏció

Quan era petita confiava en la meva intuïció. Sabia escoltar la meva veu interior, el meu sisè sentit, aquell que no està localitzat, que no es manifesta però que tots “sabem”. Seguia impulsos estranys sense comprendre el perquè. Però amb els anys va arribar la raó i la va substituir. Ara vull retrobar aquesta intuïció que reconeix el meu futur… Read more →




L'art d'envellir

L’art d’envellir

M’agradaria dominar l’art de saber envellir perquè considero que és una etapa més de la vida i voldria viure-la plenament com totes les altres, ja que en aquesta escola del món ni sent mals alumnes repetirem un any, un hivern, un estiu. Com molt bé deia Einstein: “Amb tota l’energia del món, no es pot retrocedir ni un segon”. Diuen… Read more →




Els equips educatius

Els equips educatius

L’OMS va posar el magisteri com a professió de més alt risc per la salut mental, al capdamunt d’una llista de 10 oficis arriscats. És una feina a estones feixuga i cansada, és cert, i és per això que calen educadors, mestres i professors amb bona salut física i mental que no es deixin influir per a aquells que ja… Read more →




Ja he votat!

Ja he votat!

Ja he votat! Aquesta era la meva feina, ara us toca a vosaltres, els meus representants, de fer la vostra amb la mateixa passió, tal com em vau prometre. A Figueres som plurals, com a per tot. No existeix la dualitat, el blanc o el negre, la nit o el dia. Entre totes les dualitats s’hi troba tot un ventall… Read more →




Vull un canvi a la meva vida

Vull un canvi a la meva vida

“Ja no puc esperar més! Vull canviar el meu estil de vida. Una vida més senzilla. Per què? No ho sé! Ho sento així en el meu interior. I ho haig de provar ara, si no ja no hi seré a temps”. Aquest és un pensament que neix d’una necessitat profunda i que moltes persones tenen en algun moment de… Read more →