Quan l'esperança s'estira tan llarga com és, s'anomena horitzó.

No perdre el nord

Ara estem vivint uns dies en que el sentiment general és de no saber cap a on es va. Per això ens cal més que mai, aturar-nos, fer una parada i resituar-nos per saber on som, d’on venim i cap a on volem anar. I ho hem de fer individualment, ningú pot dirigir la nostra pròpia vida. Com deia el… Read more →




Cada persona vé a aquest món amb un destí específic: té una tasca per a fer, ha de transmetre algun missatge o ha de realitzar algun treball.

Ser mestra

Sóc “mestra” a molts nivells de la meva vida: amb mi mateixa, amb els petits de l’escola, fent “escola de pares”, traspassant la meva experiència a noves educadores, deixant per escrit el que he après… I amb aquesta missió he impregnat la meva vida, tota. Per això serveixo, i aquesta és la feina que he vingut a fer. Apassionadament, fins… Read more →




El meu dietari com un armari d'emocions

Escriure

Escriure ha estat sempre per a mi una diversió, un viatge amb la imaginació, una explosió de sentiments saturats dins meu, una forma de fer-me comprendre el món i la meva vida. Jo retrato sentiments, idees i sensacions, abstracció pura. Veig el món i la gent que m’envolta “per dins”, ja que “per fora” tots em semblen iguals. Amb quina… Read more →




Els néts

Els néts

Quan t’arriba un nét t’en adones de sobte que t’ha arribat el futur. I mires endarrera i veus la teva vida. Una pel.lícula en blanc i negre o en color, segons les etapes, segons els aconteixements. I saps ja el que s’ha complert i el que has obtingut. El que has sembrat ja és hora de recol.lectar-ho. I com que… Read more →




Preocupacions i optimisme

Preocupacions i optimisme

He decidit buscar raons per a ser optimista. Mai m’ha costat massa donar el color suficient a la meva vida per fer-me-la agradable i engrescadora, per això en aquests moments vull: UN MAPA EN BLANC. Sense por a arriscar-me, ja que com es diu : si guanyes seràs feliç, si perds seràs sàvi. I si no t’arrisques mai, no viuràs…. Read more →




Per descobrir les grans coses, cal mirar detalladament les petites.

El futur

Ara que he traspassat la barrera dels anys, el futur ja no em fa por. El tinc aquí. ja puc caminar a poc a poc. Puc aturar-me, observar, ja no tinc pressa. Ara és un temps per saborejar el que he tingut, el que tinc. Temps d’observar-me més en dins que en fora. És el temps de les petites coses…. Read more →




El cel a la terra

El cel a la terra

Benvinguts al meu espai!  Aquesta és la meva primera entrada. Tota la meva vida he construit ponts, la meva escriptura com un pont per establir vincles. Un pont que haig d’anar atravessant sense aturar-me. Cada etapa és un nou pont.